EDITORIAL

Número 8- tardor 2007

Editorial

Vèlit s’interessa per les cultures dels països del nord d’Àfrica, del Magreb, els nostres veïns del sud que van marcar el passat i que ara, dia a dia en major nombre, decideixen viure entre nosaltres a l’Empordà. Es pot dir que en general sabem poques coses d’ells més enllà dels quatre tòpics i els distintius superficials que veiem a cop d’ull: vesteixen xilabes, les dones es cobreixen el cap i parlen entre ells una llengua inintel·ligible. També observem que s’integren difícilment i que tendeixen a relacionar-se exclusivament entre ells. Com tot allò estrany i desconegut d’entrada inspiren una certa malfiança malgrat que reconeixem que són llestos, bons artesans, bons treballadors, que aprenen de pressa i que, pel progrés del país els necessitem. No sabem res de la seva cultura, desconeixem els seus cineastes, els seus escriptors i pintors, la seva música -que Victor Hugo considerava la “lluna de les arts”-, tret dels fragments que Maria del Mar Bonet va integrar en el seu repertori ja fa una colla d’anys.

No fem distincions entre ells ni ens demanem si vénen de Tunísia, d’Algèria o del Marroc. Sovint, despectivament, en diem moros i prou, sense saber que moro no és cap insult, que només vol dir 'nord-africà'. Durant l’imperi romà s’aplicava als habitants de la Mauritània romana, és a dir als habitants de l’actual Tunísia, Algèria i el Marroc. Moro, doncs, no vol dir 'musulmà'.

Un text de Dolors Bramon, encapçala la revista i explica en La doctrina de l’islam que jueus, cristians i musulmans creuen en realitat en un mateix déu. Maria Àngels Roque, directora d’Estudis de l’Institut Europeu de la Mediterrània (IEMed), descriu interessants aspectes de la societat civil magribina. Tomás Alcoverro, premi internacional de Periodisme 2006, remunta l’arrel de les actuals problemàtiques a La fi de l’Imperi Otomà. Eduard Carbonell, exdirector del MNAC i gran coneixedor de l’art medieval, parla de la influència de l´islam en l’art romànic català. Brahim Alaoui de l'Institut du Monde Arabe (IMA) de París, escriu sobre l’art contemporani al Magreb. Héctor Castells, basant-se en Edward Said, observa com es veu l’orient des de l’occident. L’escriptor Maati Kabbal parla de la literatura i el cinema i el director d’orquestra Mohamed Soulimane, de la música. Pedro Azara descriu la mesquita com a espai urbà i profà a la vegada. Sílvia Planas, del Patronat Call de Girona, dóna una visió de la societat de les comarques gironines en època medieval. La directora emèrita del CNRS Camille Lacoste-Dujardin explica de manera original i documentada la situació actual de les dones del Mediterrani sud i l’estudiosa de l’art Rajae Benchemsi situa l’obra de tres grans pintors del Magreb.

Xavier Oller entrevista dos emigrants que viuen al Baix Empordà. L’arquitecte Jeroni Moner estudia l’estat actual de la masia catalana.

Pere Puigbert tracta oportunament dels fruits del desert, és a dir dels dàtils, Eduard Puig Vayreda opina sobre l’antiga qüestió de si l’Alcorà prohibeix o no prohibeix beure vi i Georgina Regàs parla de les espècies.
Sebastià Roig, aprofitant l’actualitat del film de Gore Verbinski i amb el seu humor únic gira la vista enrere fins a arribar a la platja de la Conca on van navegar tres capitans: Nemo, Gulliver i Simbad. Vicenç Pagès Jordà descobreix la personalitat d’Alexandre Deulofeu, químic, historiador i violinista empordanès que va escriure en vuit volums La Matemàtica de la Història. Carme Bonal presenta una dona excepcional, l’agent literària Carmen Balcells, com a personatge Vèlit. Nik Duserm ens porta fins a Maçanet de Cabrenys i Vèlit té el suport per primera vegada de la Unitat de Geografia de la Universitat de Girona que es fa càrrec de la secció Veus d’alerta.

Les il·lustracions són de Rachid Koraichi, un dels primers artistes algerians, publicades en el llibre, amb textos de Mohamed Kacimi, Bouqala (Editions Thierry Magnier, 2006). A excepció d’un dibuix inèdit de Cesc que recorda la seva recent inesperada desaparició.

I finalment, Vèlit vol agrair molt especialment els consells amatents desinteressats i imprescindibles de la professora d’estudis àrabs i islàmics de la Universitat de Barcelona Dolors Bramon.

Sumari

- Editorial


       Rachid Koraïchi


- La doctrina de l’ islam. Dolors Bramon



      Recull d'històries o Compendium de Raixid al-Din, Tabriz (Iran) 1314.
           Edimburgh University Library


- La societat civil al Magreb. Maria Àngels Roque

- Concepción occidental de Oriente. Héctor Castells

- El último eslabón del imperio otomano. Tomàs Alcoverro


     Rachid Koraïchi


- L’islam en l’art romànic. Eduard Carbonell

- Introducción al arte contemporáneo árabe. Brahim Alaoui

- Literatura i cinema del Magreb. Imatges i imaginaris múltiples. Maati Kabbal

- Aproximaciones a la música en Marruecos. Mohamed Soulimane

- La mezquita, un espacio urbano y profano. Pedro Azara


   Manuscrit otomà (s. XVI). Biblioteca Nacional d'Istanbul


- Dels temps remots. Sílvia Planas Marcé


    Joëlle Lemmens


- Les dones del sud de la Mediterrània avui. Camille Lacoste-Dujardin

- Els nostres magrebins. Xavier Oller

- Trois peintres du Maghreb. Rajae Benchemsi


    Gouider Triki


- El vi i l’Islam: una relació ambigua. Eduard Puig Vayreda

- Personatge Vèlit. Carmen Balcells. Carme Bonal

- Què s’ha de fer amb les masies? Jeroni Moner Codina

- Alexandre Deulofeu i la matemàtica de la història. Vicenç Pagès Jordà

- Conte. Ferran Campistol

- Pirates del Carib. Sebastià Roig

- Gastronomia. Georgina Regàs

- Veus d’alerta. Moisès Jordi i Albert Llausàs

- Ruta Vèlit. Nik Duserm

- Actualitat agrícola. Pere Puigbert


       Pere Puigbert


- Recomanacions vins. Enopiò

- Col·laboració artística: Rachid Koraïchi

Vèlit vol retre homenatge a la memòria de l’artista Francesc Vila Rufas, recentment desaparegut, el popular Cesc, que va ser el seu primer col·laborador gràfic, publicant aquest dibuix inèdit que ell va fer expressament per a la revista si bé no es va arribar a publicar mai. Cesc, pioner de l’acudit diari en la premsa catalana (Diari de Barcelona, Tele/Express, Correo Catalán o Avui), darrerament s’interessava sobretot per la pintura i exposava regularment el seu treball a diverses galeries. Recordem especialment l’exposició de pintura que feia a l’estiu a la galeria Kroma de Sant Feliu de Guíxols.

Número 4-tardor 2005

Editorial. Quin feminisme? (Isabel-Clara Simó). Dames rurals (Sebastià Roig). Dones i art a Catalunya al segle XX (Pilar Parcerisas). De les màscares de Caterina Albert a la ironia d'Imma Monsó: estratègies de les escriptores catalanes (Montserrat Lunati). La dona i el paisatge (Glòria Bosch i Carme Martinell). George Sand ou l'art d'aimer les hommes (Eve Calingaert) . Lídia de Cadaqués (Vicenç Pagès Jordà). El Pla de l'Empordà. Un pacte social pel territori (Xavier Canosa) . Empúries segle XXI (Lídia Cerdà parla amb Francesc Tarrats, Núria Rafel i Xavier Aquilué). Entrevista Angela Davis (Maria Lluïsa Borràs). Reportatge fotogràfic.Carmen Amaya. (Colita. Text Ana María Moix). Personatge Vèlit. Victòria Llansó (Carme Bonal). Gent notable. Ruta Vèlit. Candidatures transfrontereres. (Lídia Cerdà). Conte (Xavier Febrés). Veus d’alerta. Recomanació de vins (Enopiò) . Actualitat agrícola (Pere Puigbert) . Gastronomia (Georgina Regàs). Recomanacions llibres. Actes culturals.

Número 5- hivern 2006

Les llibertats de la literatura de viatges ( Xavier Febrés). Los viajes de Ulises (Carlos García Gual). Johann Wolfgang von Goethe, el retorn a l'origen (Francesc Miralles Contijoch). Els catalans,descobridors d'Amèrica (Vicenç Pagès Jordà).La projecció de l'Empordà a Cuba al segle XIX (Lluís Costa). Lúcid Salvador Diamantí ( Sebastià Roig). El somni de Monturiol (James C. Townsend). La vocació turística de l'Empordà rural (Salvador Calabuig i Serra). El darrer viatge del Carrilet ( Lluís Molinas Falgueras). Entrevista a Joan Boada (Maria Lluïsa Borràs). A Botswana amb el negre de Banyoles (Xavier Oller). Barcelone dans la nouvelle geographie du cinéma ( Edouard Waintrop). Personatge Vèlit. Pep Pol (Carme Bonal). Costa Brava, anys seixanta. Reportatge fotogràfic de Francesc Català-Roca i Xavier Miserachs. Conte (Miquel Esteba Zurbrügs). Ruta Vèlit (Nik Duserm). Veus d’alerta. Actualitat agrícola (Pere Puigbert). Recomanacions llibres. Recomanació de vins (Enopiò). Gastronomia ( Georgina Regàs). Dibuix (Perico Pastor)

Número 6- primavera 2006

El uso moral de la memoria (Carlos Castilla del Pino). Freud, 150 anys (Josep Massot). La aportación republicana a las artes (Manuel García). L’Empordà segons Pella i Forgas (Vicenç Pagès Jordà). Josep Pla, abans i ara (Baltasar Porcel). Rafael Masó, peça clau de l’arquitectura moderna a Catalunya (Pilar Parcerisas).Truman Capote va escriure A sang freda a Palamós (Xavier Febrés). Centenaris i supositoris (Sebastià Roig). Madame Zozó, entre la història i el record (Lluís Molinas Falgueras). El Castell de Sant Ferran. Idees de Joan Armangué, Alcalde de Figueres, de Carlos Díaz Capmany, President del Consorci del Castell i de l’arquitecte Joan Falgueras Font, recollides per Carmina Hereu. El margalló del Montgrí ha florit (Xavier Oller). Entrevista a Cecilia Rossetto. La lucha que se pierde es la que se abandona (Maria Lluïsa Borràs). Francesc Gimeno, pintor del Baix Empordà (Maria Lluïsa Borràs). Personatge Vèlit (Carme Bonal).
Memòria del Sud. Reportatge fotográfic de Josep Capellà. Conte (Mercè Ubach). Ruta Vèlit (Nik Duserm).
Veus d’alerta. Actualitat agrícola (Pere Puigbert). Gastronomia (Georgina Regàs). Recomanacions vins (Enopiò). Dibuix (Josep Guinovart)

Número 7- primavera 2006

Per un paisatge culte i endreçat (Joan Nogué). Natura i simulacre (Joaquim Espanyol). Mai hem deixat el territori en pau. La gènesi del paisatge empordanès en l’època dels íbers (Xavier Oller). El reciclaje de paisajes jes ( Josep Maria Montaner). Paisatge, territori i ciutat. (Beth Galí) . L’arrel pagesa del paisatge. (Joan Tort i Donada). En busca del jardín perdido (Alfred Fernández de la Reguera). Les closes de l’Alt Empordà (Albert Llausàs i Pascual) . Dues intervencions en el paisatge: El Memorial a Walter Benjamin i Clastics (Miquel Vidal). El teorema de l’Empordà (Vicenç Pagès Jordà). Santa Maria de Vilabertran, un futur incert (Lídia Cerdà). Visions del paisatge (Glòria Bosch). La modernitat de Santiago Rusiñol (Conxita Oliver). Nou preguntes al conseller Nadal (Maria Lluïsa Borràs). Bertranada (amb oca) (Sebastià Roig). Personatge Vèlit. (Carme Fenoll) . Reportatge fotográfic: (Rafael Vargas. Text Juli Capella) . Ruta Vèlit (Nik Duserm). Veus d’alerta. Actualitat agrícola (Pere Puigbert). Gastronomia. (Jaume Fàbrega) . Recomanacions vins. (Enopiò) .Dibuix Perico Pastor a l’interior. José María Guerrero a la portada.